Aquesta pàgina ha estat validada.
Cleant. — Que voleu que traeixi l meu cor?
Harpagon. — Ja hi tornes? Vols fer el favor de cambiar de conversa?
Cleant. — Està bé. Ja que voleu que parli d'altra manera : «Permeteu, senyora, que ocupi l lloc del meu pare i que us confessi que en el món no he vist re tant encisador com vós; que no concebeixo re que iguali la felicitat de ser-vos simpatic; i que l poder ser el vostre espòs es una gloria, una felicitat que jo preferiria a la sort dels princeps més poderosos de la terra. Sí, senyora : la felicitat de posseir-vos es als meus ulls la més grossa de les fortunes. An això limito tota la meva ambició. No hi ha re que no siga capaç de fer per una conquesta tant preciosa, i els obstacles més poderosos...
Harpagon (interposant-se). — A poc a poc, fill meu, si t plau.
Cleant. — Es un compliment que faig per vós a la senyora.
Harpagon. — Déu meu! Ja tinc llengua per explicar-me jo mateix i no necessito un procurador com tu. Vaja, acosta cadires.
Frosina. — No : val més que anem a la fira, perquè com més aviat hi anirem, més aviat ne tornarem, i així tindran després més temps per parlar.
Harpagon (an en Ramon). — Que enganxin, doncs, els cavalls a la carroça.
