Aquesta pàgina ha estat validada.
gat, a l'any, dotze mil francs justos?
Harpagon. — Sí, no està mal; però aquest compte s basa en suposicions.
Frosina. — Perdoneu. ¿Vós teniu per suposicions aportar com a dot, en el matrimoni, una gran sobrietat, l'herencia d'un gran amor a la senzillesa en el vestir, i l'adquisició d'una gran quantitat d'odi an el jòc?
Harpagon. — Es una burla l voler fer-me l seu dot am tots els gastos que no farà. No acusaré pas rebut de lo que no cobri; i cal que cobri alguna cosa.
Frosina. — Déu meu! Bé prou que cobrareu! Elles m'han parlat d'un cert país ont hi tenen proprietats, de les quals vós ne sereu l'amo.
Harpagon. — Caldrà veure-ho, això! Però, Frosina, encara hi ha una cosa que m'inquieta. La noia es jove, com tu veus; i generalment les persones joves no estimen més que ls seus semblants i busquen la seva companyia. Tinc por que un home de la meva edat no sigui del seu gust i que això produeixi a casa meva alguns disgustets que m desagradarien.
Frosina. — Ah! Que la coneixeu poc! Aquesta es una particularitat que m descuidava de dir-vos. Té un odi espantós a tots els joves, i no més li agraden els vells.
Harpagon. — An ella!
