Aquesta pàgina ha estat validada.
Harpagon. — Com? Què dius?
Aleix. — Què dic?
Harpagon. — Sí. Què dius d'avaricia i d'avariciosos?
Aleix. — Dic que mala negada facin l'avaricia i els avariciosos!
Harpagon. — De qui parles?
Aleix. — Dels avariciosos.
Harpagon. — I qui són, aquests avariciosos?
Aleix. — Uns ronyosos i uns mesquins.
Harpagon. — Però, què es lo que vols dir am tot això?
Aleix. — Per què us amoïeu ara?
Harpagon. — M'amoïno per lo que m'haig d'amoïnar.
Aleix. — Que pot-ser us creieu que parlo de vós?
Harpagon. — Jo crec lo que crec; però vui que m diguis a qui parles quan dius això.
Aleix. — Parlo... parlo amb el meu magí.
Harpagon. — Doncs, jo podria ser que parlés am la teva esquena.
Aleix. — Que per ventura m privareu que maleeixi ls avariciosos?
Harpagon. — No; però t privaré que xerris i que siguis insolent. Calla!
Aleix. — Jo no anomeno ningú.
Harpagon. — Te bastonejaré, si enraones!
Aleix. — Qui sigui confrare que prengui candela.
