Aquesta pàgina ha estat revisada.
—Pare...
—Noi!—va saltar la Tomasa, veient apropar-se un conflicte.—No contestis. Pensa am qui parles.
—Ja ho penso, però...
—Fes lo que't mani'l teu pare, per Déu!
—Ja ho faré. Compliré am l'obligació,—va dir alçant-se pera sortir.
—I aon vas ara?—li va dir el senyor Esteve.
—Ara... a Llotja.
—Com s'entén?
—S'entén, que hi vaig! Compliré am l'obligació, i l'obligació jo la ting de dia. Ja és complir-la estar-se dotze hores junyit a darrera un taulell. De nit ting el meu taulell, que, si no s'hi guanyen diners, s'hi guanya... No m'entendrien.
I va agafar el berret i va anar-se'n.
