Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/233

Aquesta pàgina ha estat validada.

—No dic res.
—Que sí?
—Dormim-hi.
I quan hi varen haver dormit la van anar a posar a la venta.
Estava vist que'l senyor Esteve no podia aixecar torres enlaire. Per molt ric que fos i molt que visqués, estava condemnat a botiga.