Aquesta pàgina ha estat revisada.
mirar cosa de dos minuts, van cridar a n'en Ramonet (que s'havia quedat a veure les estàtues dels panteons) pera que també se'l mirés i, no sabent lo que s'ha de fer al tenir un difunt al devant, varen volguer dir alguna cosa.
—Talment ha quedat natural,—va dir pera començar l'Esteve.
—Quin home!—va dir el regidor.
—Ja se'n va perdent la mena d'aquesta qualitat d'hèroes!—hi va afegir el veterano.
—Ja poden tancar-lo,—l'Esteve.
I, tancat am pany i clau i pujat a n'el seu prestatge i a n'el caixó corresponent, tots van passar devant del dol i van anar dient lo mateix.
—Senyor Esteve, l'acompanyo al sentiment.
—L'acompanyo al sentiment, senyor Esteve.
L'Esteve havia pujat de grau: d'Esteve a senyor Esteve.
