Aquesta pàgina ha estat revisada.
va anar a peu a dormir, pensant que... ja havia pensat prou.
Si aquella taleia d'anar en cotxe no li havia acabat d'agradar, lo de comerciant li agradava, i es va dormir com dormia sempre: sense pena ni alegria.
Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/166
