Pàgina:L'auca del senyor Esteve (1912).djvu/151

i peixos vermells. No hi ha res que'm faci l'il·lusió que'm fan els peixos vermells.
—No són bons pera menjar, —van dir tots. I a propòsit de les cascades, dels peixos i del safreig, tots varen poetisar, cantant les belleses del camp.
El graner, quan era jove, havia pujat a Sant Geroni, i deia entusiasmat:
—La vista de la Montanya Pelada és una vista de segona comparada am Sant Geroni. Figureu-vos que aneu pujant, i pujant, i pujant, i com més pujeu més veieu. De pobles en vaig comptar onze i vaig perdre la paciencia. De pinedes n'hi ha pera llenya pera tots els forns de calç del pla, i si hi aneu a la tardor se hi fan uns robellons com berrets. Allí l'aire que s'hi pren es giènic. No porta les manacions del supsuelo ni les miasmes que respirem a les viles habitades, perquè allí no n'hi ha de supsuelo. Nada, que si'ls que vivim a ciutat, aixis que venen dugues festes anéssim tots a Sant Geroni, tindriem les carns més fortes i no patiríem de l'estèric.
—Jo no més havia estat a Moncada,—va dir la senyora Roseta,—i em va agradar tant, però tant, que si mai m'amagrís hi tornaria. Tot es regadiu, a Moncada.
—Com que'l camp, pera que sigui camp, en té de ser de regadiu,—varen dir les tres Maries.
—Segons, —va saltar el senyor Esteve;—el