Pàgina:L'agüelo Pollastre (1859) - facsímil.djvu/9

Aquesta pàgina ha estat validada.
De allí vach pegar despues,
sempre en busca de perills.
capa Silla, ahon no tiu mes
que matar trenta conills
y dèu patos....
HUISO.  ¡Matar es!
POLL. De Silla pasí á Sollana,
ahon , asaltant una fleca,
trenquí el òrgue á lleña seca,
furtí un burro á una chitana,
y en ell m‘allarguí hasta Sueca.
No vullc dir lo que allí fiu,
pero basta que huos diga
que dels meus fets el caliu
cremará mentres estiga
eixe pòble á vòra riu.
De Cullera no dic res,
perque alli estiguí molt pòc;
pero en mich'hòra no mes
sampí tres òlles del fòc,
y sinse còure atres tres.
Sèrt es que si es considera,
no hia atre pòble en Europa.
cuant y manco en la Ribera,
ahon se puga menchar sopa
mes fásilment que.... en Cullera.
En fi, he fet en estos dies
tot lo mal que he pogut fer
en los pòbles y alqueríes,
así arrancant chirivíes,
allá cremant un pallér....
Pels puestos que he corregut
no he deixat á vida un tit,
m‘ha burlat de la virtut,
á la chustisia ha escarnit
y á la inosensia he venut.
Y hui despues de dinar,
al tornarmen capa casa,
no he deixat un melonar
ni en lo terme de Alfafar
ni en l´hòrta de Masanasa....
MATEU. iAh! só grandisim tunante!.... (Altsanse molt
es dir, que ha segut vosté.... furiós.)
POLL. ¿El dels melonars?... ¿Y qué?
MATEU. ¡No sé, siñior, com m'aguante!
Un melonar tan famós,
en unes fulles tan tèndres,
que asi parlant entre els dos
trataba ¡vàlgame Dios!