Pàgina:L'agüelo Pollastre (1859) - facsímil.djvu/7

Aquesta pàgina ha estat validada.
HUISO. ¿Soc Huiso?
POLL.  Sí. ¿Soc yo el Poll?
HUISO.  També.
POLL. Pues vecham si eixim
de este fastidiós tarquím
ahon estém fanc al chenoll.
 (Cuatre abrasaes y apretons de
 mans en los amics.)
¿No et sentes?
HUISO.  Sentat ya estic. (Es senta també.)
POLL. Pues fòra palla y al grá.  (beu.)
HUISO. Lo que fuere sonará....
Vecha ahí lo que li dic. (Donantli un paper)
POLL. ¡Bò! bò! bò! bò! caballers!
Manco plomaes y al hecho;
que quistions de pelo en pecho
no son quistions de papers.
HUISO. Vosté llichgau...
POLL.  Llicho tú.
HUISO. Yo no sé.
POLL.  Pues yo tampòc.
HUISO. ¿Qué no sap llechir ningú?
POLL. Res es pèrt... que eu llichga el fòc. (Li pren el paper y
HUISO. Hòme, no em creme eixa carta.... el crema á la llum)
POLL. Y á tú també, si m‘apretes,
pues tinc ya l'ánima farta
de tants dimes y diretes.
Els papers pera un notari;
que entre esta chent que es divisa,
no hiá mes dies de misa
que els qne resa el calendari.
Pero rentém la paraula (Ompli góts y beuen)
y fijemse cu la quistió.
¿De qué es trata ?
HUISO.  ¡Qué se yo!
POLL. Hòme, acósteuse á la taula!... (S'acósten y beuen)
Y despues que examineu
del nòstre pleit les propòstes,
vosatros mateix direu
qui dels dos el pèrt en còstes.
HUISO. ¡Ara que ya s‘ha cremat
dels meus mèrits l'alegato,
habent fet mes mal que el Gato,
ves busca qui t‘ha pegat!...
POLL. Cóntamos de boca, pues,
de eixos fets la llarga lira.
HUISO. No men recorde de res.
POLL. Perque tot será mentira.
Que el que pera eixir de un fanc