Pàgina:L'agüelo Pollastre (1859) - facsímil.djvu/4

Aquesta pàgina ha estat validada.
POLL. Será perque no dú bos.
TOFOL. Prenda es que no sòlc usarla,
i Si este será algú del dos!
POLL. Que siga ú dels dos ó no,
sinse parlar mes paraula,
tú tinlos apunt la taula,
que pronte tornaré yo. (sen va.)
TOFOL. !Senta.Bàrbera bendita!
El meu còr que es ell em diu
ú dels dos del desafiu
que han de acudir à esta sita!
Quèlo, per lo que ser puga,
ves preparantlos ahí
cadires, taula, gòts, vi,
rollos, formache y lletuga. (Quèlo fa lo que
Hui els huit dies es cumplixen diu l'amo.)
en que varen fer la apòsta,
y al cap , á mí pòc me còsta
esperarlos, si acudixen.
Pero si un hòme be eu mira,
un desafiu tan silvestre,
en chent que no dú cabestre,
pareix que siga mentira.
Ya que la disputa fon
sobre mòure el dos els rems,
per vore qui en manco temps
faria mes mai pel mon.
i Yaya! que ni Satanàs,
que en la mánega no es moca,
haguera segut capás
de traure del forn tal coca.
Y á no ser ya un vejestorio
ú dels dos que busquen glòria,
diria que esta es la història
del famós D. Cuan Tenorio.
QUELO. Ya está tot.
TOFOL  Ves y despencha
cuatre llesques embutides
perque estos perdona-vides
paguen bé lo que atre esmencha. (eu fa Quélo.)
Àra que vinguen, si vòlen;
si no venen, bòn viache,
que amies nunca faltar sòlen
al vi, lletuga y formache....
 (Entra el só Mateu com qui busca
 á algú.
)
¿Vol peix frechit?...¿pernil cru?
MATEU. Noe es asi, m'amportat moc.
TOFOL. ¿Qué busca?