Pàgina:L'agüelo Pollastre (1859) - facsímil.djvu/22

Aquesta pàgina ha estat validada.
que en lo código penal
no es parla res dels melons.
Pero á mi pòc me sidona,
perque, com ya et diguí abans,
lo que l'alcalde no em dona
sé péndremeu per mes mans.
POLL. Es dir, que vens....
MATEU.  ¡Pel teu lleu....
y no men torne sinse ell!
POLL. Mira lo que fas Mateu!
MATEU. Res mire...
POLL.  ¡Qué pòc servell!
MATEU. ¡Pòc ú molt, pronte eu sabrás !
POLL. Y tú també!...
MATEU.  Estarém pata.
Pero cuant d'òbres se trata,
llengua quieta y parle el-bras.
 (Deixa caure la manta en tèrra y trau
 una llarga navaixa.
)
POLL. ¿Así mateix?...
MATEU.  Y al moment.
POLL. ¿Qué tens molta presa?
MATEU.  Molta.
POLL. ¿Supònc que has fet testament?
MATEU. No tinc hereus.
POLL.  Pero escolta;
¿este pleit, segons les trases,
no el podiem arreglar?
MATEU. ¿Cóm?
POLL.  T‘ha mòrt yo el melonar?...
Tallam tú les carabases....
y entre els dos fem un empastre.
MATEU. No talle res de ningú,
mes que el còll, si acàs , á tú....
POLL. ¡Com si fora el de un pallastre!... ¡já! já! já!
 (Entra ara Róc y despues Diego.)
ROC. Fòra está qui entrar vòl luego.
POLL. ¿Y qui es?
ROC.  No el conéc.
POLL.  Que entre.
ROC. Pase avant.  (Entra Diego.)
POLL.  ¿Qué tenim Diego?
DIEEGO. ¡Vinc asi à trauret el ventre!
POLL. La ú el ventre , l'atre el lleu!...
¡Pues no te el peix pòca espina!
¡Hòmens, per l'amor de Deu!
DIEGO. ¡Quin pollastre mes gallina!
¡Home de infames proyèctes!
¡Pillo!... ¡Lladre!... ¡Vil esclau!...