Pàgina:L'agüelo Pollastre (1859) - facsímil.djvu/18

Aquesta pàgina ha estat validada.
 va á vòltes per senda tòrta
 al camí que la fa rica.
 No dic yo que siga mòncha,
 pues vórela no volguera
 pasar la vida sansera
 baix de una micha taròncha,
 vestint chesusets de sera.
 Pero ¡ per Santa María !
 que ni de veres ni en chansa
 vullc que deprenga atra dansa
 que la que balla sa tia,
 que es dòna de confiansa.
 Asi viu: dins está ella,  (Señalant la casa)
 ma filla es la que vucll dir;
 ¡ Inés!... aném á dormir....
 (Pegant palmaes á la pórta, que estará en-
 torná, y cridantles desde fóra.)

 ¡Celestina!.... ¡pòbra vella!...
 ¡ Pues no tarden pòc á eixir!...
 Entrém.... á vore que fan....  (S'en entren)

 Mutasió. Interior de la casa del Agüelo Pollastre. Apareix Ineseta tota desgreñada y
apañantse un pòc la ròba. Celeslina li fá compañia , hasta que ix el Pollastre molt mudat
y en un gòt en la má , tenint cuidado de vestirse en arreglo á lo que parla. Ròc, (si no té
faena) també pòt estar per alli rodant.

INÉS.  ¿Qué es lo que em pasa? ¿ahon estic?
CEL.  Estás en cá el tio Chuan.
INÉS.  ¿El Pollaste?
CEL.  Lo que et dic.
INÉS.  ¡Sempre eixe poll!... ¿Santa Clara!
 ¿Pero cóm ha pogut ser
 el que m'encontre yo ara
 asi en lo seu galliner?
CEL.  Pareix que encara ensomíes...
INÉS.  Motius deu haber estrañs....
CEL.  Ya saps tú que tots los añs
 fan maixqueres estos dies.
 Ton pare no vòl que vaches
  á vóreles á la plasa,
 y tú estabes en ma casa
 per mirar d'elles els traches.
 N'han pasat dos per allí,
 t,han fet pòr, t'has desmayat....
 y el Poll, que viu al costat,
 ha eixit á durte aigua en vi.
 Luego, com t'ha vist aixina,
 y yo sé que va en bòns fins,
 m'ha dit á mí: «Celestina,
 entrém la chica asi dins.
 ¡Ya se ve! Com viu tan pròp,