Pàgina:L'agüelo Pollastre (1859) - facsímil.djvu/12

Aquesta pàgina ha estat validada.
¡Ay Inés! cuán tonta eres!
No eres com ta tia fon
cuant casá vòlia segon
en un vell pròu insensato;
pues pera riures un rato
sòbra chent chove en lo mon.
 (Pasen ara el tio Pollastre y Róc
 per un cantó de carrer.)

¡Tio Pollastre!...  (Cridanlo.)
POLL.   ¡Mala vella !
CELESTINA. Ya fa un'hòra....
POLL.   ¿Y qué tenim ?
CEL. Que de la viñeta aquella
va madurant-se el raim;
¡y es tan dols!...
POLL.  ¿Qué has vist á Inés?
CEL. Está en ma casa esta nit.
 (Fentli señes capa dins pera que
  no alse la veu.)
POLL. ¿Y qué diu?
CEL.   Ella no-res,
yo he segut la que li he dit.
POLL. ¿Y puc esperar?
CEL.  ¡Pues no!...
Com una mansa cordera
soc capás dè durla yo
al cap del mon si volguera.
POLL. ¿Tan dòsil es tá neboda?
CEL. Sòls fa lo que totes fan.
¿En sentir olor de boda
qui no aplica el nas, so Chuán?
  Pòbra tórtola naixcuda
en un hort de Chirivella,
¿qui ha de dirli y de ahon sap ella
dos vòltes cuatre cuánts son ?
Si sòls s'ha mirat el moño
á la llum de un mal espill,
¿cóm ha de vore el perill
de anar asòles pel mon?
 Conta la pobreta apenes
catorse añs.... ¡estic segura!  (El Pollastre s'es-
tan inosent y tan pura  traña.)
com sa mare la parí.
Y no ha encontrat ningú encara
cuant del niu el pico asoma,
que li diguera, ni en broma,
¿chiqueta, qué fas ahí?