A la guerra s'hi va pera matar, i el que no mata no es heroe! Un cop vaig fer nèt, vaig mirar a fòra: estava voltat, llamp del cel! Però no atacaven perquè no'm sabien a dintre. Anaven passant sense fer esment de la casa, quan tot-d'una, un malaio maleit se li acut de trucar a la porta. No obro. Ell truca més fort: no contesto. Ell esbotza'l pany, i jo... pam!... li esbotzo'l cervell d'un tiro. Ah, fillets meus! Allavores va començar el sarau! Pim, pam!, i jo foc i més foc!, i ells avançant, i jo no movent-me. Ells cridant-me que'm rendís, i jo donant-me ordres i manant-me a mi mateix. «Ara mata aquest,— me deia; — ara apunta l'altre; ara has fet blanc; ara has apuntat massa baix; ara t'han ferit d'un braç; ara no tens més que sis cartutxos: confesa-t, despedeix-te de memoria, i vaia, alania, noi gran, que ja no hi tornaras al teu poble!... quan, tot-d'una... ja era hora!... veig arribar les guerrilles. M'havien salvat! Van abraçar-me! Volien comptar els morts, i vaig dir que ho deixessin córrer. I pera celebrar la festa vaig pegar foc a la casa.
Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/84
Aquesta pàgina ha estat revisada.
L'heroe
(Tots l'abracen.)
