Pàgina:L'Heroe (1903).djvu/265

Aquesta pàgina ha estat validada.

bé, i em vas preguntar si la volia. Jo't vaig dir que sí, i ens vam tornar molt més vermells que la flor, i, al veure que la prenia i que me la posava a la boca, vas fer anar la llençadora amunt i avall, rabenta, alegra, com enjogaçada; lleugera com una daina.

Anton

   Es veritat!

Ramona

   «Que bé treballes!» te vaig dir. I tu t'hi lluïes, treballant; i jo't mirava, i ja quasi no'ns vam dir res més. Vam casar-nos, i jo'm vaig posar en aquest recó, aquí on som ara, i aquí vam viure feliços.

Anton

   Fins fa poc!

Ramona

   I encara ho serem! El cor m'ho diu, que encara ho serem. No pot ser que siguin dolents