Es llur secret dols esperó
pera'ls sentits purificats
qui esperan sempre, extasiats,
una mellor revelació.
De llur encís plè de misteri
com la musica d'un psalteri,
brolla dolcíssima amarguesa.
Ells son qui portan, bosch endins,
del horitzó vers los confins
hont sols impera la Bellesa.
Les montanyes son totes fortalesa.
Les collades son dòcils, gracioses,
y ab llur alè despertan vagoroses
suavitats mesclades de grandesa.
Les montanyes son altes, serioses,
y l'orgull se revela en llur nuesa.
Les collades son totes desitjoses
d'afegir nous encants a llur bellesa.
Les montanyes esguardan la planura
ab esguarts de menyspreu y de tristura,
mes devenen humils y enriolades
al doblegarse al jou de les collades,
car les collades, d'elegància plenes,
son lo més femení de les carenes.
Oh la selecta melangia
de les boscuries tardorals
quan d'una plàcida ironía.
fugen les pompes estivals!
Quan es vermella la montanya
del sech fullam que no ha caygut,
