Volen se' immòvils com les roques. Brunzen
los brumarots entorn de l'estimada,
y'ls fa bò d'escoltar llur veu ardenta.
Tot es amor al nostre entorn!
Amemse:
No es mon desitx lo trist polsar la lira
caminant llargament y solitari;
es mon desitx, estrenyet en mos brassos
y que fermada en ells mos cants inspiris.
Sobre totes les coses vull amarte
que hi nascut per ser teva. T'anyorava
quan sols t'havia vist en lo meu somni.
Jo'm deya: ahont deu ser ell? Are que brota
com un roser la fresca matinada,
deu cantar lliurement anant p'els boscos,
guaytantse'l sol ixent per entre'ls arbres.
Jo'm deya: Ahont deu ser ella? Potser canta
are que's pon lo sol. Mentres camina
vers á la llar payral, deu aturarse
á cada mata que floreix; les vores
dels camins son florides; poca pressa
deu portá á torna á casa. La faldada
m'apar exuberanta y olorosa.
Are qu'arriva, al sê al portal, la versa.
Son pare prou la repta per tardana,
prò ella que riu ab lo cayent del dia,
