Los plátanos revellits,
los amagats banchs de pedra,
la glorïeta del fons
tan trista sempre y deserta;
Us ho dich sincerament:
Lo vostre jardí, Marquesa,
en lloch d'inspirar amor
inspira pena y respecte.
Per la banda del carrer
té'l vostre jardí grans rexes,
y una capa de rovell
va rosegant la portella...
Si vegessiu lo meu hort!
A n'allí la vida hi vessa!
De tan vermells, los clavells
gayre be tiran á negres.
Les roses, plenes d'amor,
hermosament s'esbadellan;
los lliris son més esbelts
y més dobles les violetes.
Entre mitx de la verdor
qu'encatifa arreu la terra,
generosos, los fruyters
xamosos fruyts oferexen.
Sempre m'alegra algun niu
y algun pardal m'enquimera.
A voltes, més d'un baylet
m'ha festejat les figueres.
