Aquesta pàgina ha estat revisada.
De rosa y blanch lo fruyterar florit,
com vel de núvia abriga la planura,
y entre les flors una aura de ventura
hi canta en lo silenci de la nit.
Mos llavis te petonen ab dalit,
los meus braços estrenyen ta cintura.
Y sento de ta boca la dolçura
y vora 'l meu esbategar ton pit.
Es la hora d' estimar que 'l llavi calla.
Se sent una tristesa que devalla
del cel brillant hon les estrelles ploren.
Nostres animes tristes separades
que en mitg dels besos s' han cercat debades
tant prop que son y d' anyorança 's moren.
