Aquesta pàgina ha estat revisada.
Un llibre entre les mans, la llarga vesta
d' escuts heráldichs y de flors guarnida,
vora 'l portal esbelta y esllanguida
axeca als cels la coronada testa.
Es la verge de pedra. La tempesta
de sos ulls clars la flama no ha esmortida,
mes de son nom y sa passada vida
guarda 'l secret la Catedral feresta.
Sols lo licorn, que al contrafort s' aboca
y riu obrint la descarnada boca,
sab aquell nom que entre les pedres canta.
Y fa set sigles, quan lo sol declina
cap á sa mort, la flama ponentina
nimba de foch la misteriosa santa.
