Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1877.djvu/64

Repós glassat! Ab los mantells cubreixen
las gents sa vista que la llum refusa;
y sénten tots los polsos que 'ls glateixen
com dos martells batent sobre l' enclusa.

Las llums rojencas dels cirials tremolan;
y en l' arch cintrat, ab clamoreigs selvatjes,
las negres aus aletejant revolan
topant pe 'ls vidres enriquits d' imatjes.

De sobte, á l' una, esperansant la vida,
la gent s' adressa com la mar revolta;
y corra, y 's para, y torna á corre, y crida,
y calla aprés, y tremolant escolta.....

.............

L' hora ha passat! Tan sóls ratxa lleugera
torba 'l misteri de la nit callada:
pau en lo mon y en la celest esfera:
ja es l' any novell, ja ve la matinada.
 
L' espay blaveja; los estels se fonen;
mansa la boyra en Occident s' ajunta;
als galls que cantan altres galls responen;
l' orient es or; es foch; ja 'l sol despunta!

.............
 
Humanitat, entórnat á la vida;
tu has vist no mes fantasmas del desvari,
carrégat ab la creu, avergonyida,
qu' es lluny ben lluny la cima del Calvari.
 
Migrat plansó d' alzina que verdeja,
trau de la pols tas socas jovensanas;