L' amant s' aixeca tremolant la espasa,
los ulls acluca, dona un crit de—Guerra!—
y—Guerra!—al lluny de nau en nau retrona
y—Guerra!—Octavi en l' horisont contesta.
Y 'ls llenys s' acostan com dofins qu' esguardan
un mort caigut sobre la mar blavenca:
en l' ayre xiulan las ferradas urpas.
las naus se topan y cruixint s' esquerdan.
Y al pit se n' entran retorsuts los glavis.
los fronts esclafan las pesants antenas,
la mar s' envolca en sangonenta purpra.
y l' cel s' amaga rera vol de fletxas.
Arreu s' enlonsan los baixells altíssims
rublerts d' estols y máquinas guerreras.
voltats de fum, arrossegant al caure
la nau contraria que 'n sos lloms s' aferra.
Y Antoni va de nau en nau ; tot d' una
las mans esten y esgroguehit gemega,
que ha vist l' altiu baixell de Cleopatra
sobtat fugir desordenant las renglas!
—Volguí furtar los llamps del Capitoli
y en llit de rochs los eternals me llensan:
d' avuy jo só vil Promoteu: tu, dona,
voltó en mon pit clavat. Malhajas!... Deixam!...
¡Mes jo t' estim!...—Y en tant que la Victoria
cenyeix d' Octavi las trionfals galeras.
llensant la espasa 'l governall empunya,
fa oir lo corn y fuig darrera d' ella.
Glassat repos entorn de la regina:
al lluny sas alas estenent las ombras;
enfront Osiris entre llums blavencas:
ensa 'ls esclaus arreconats que ploran.
