Aquesta pàgina ha estat revisada.
Veni ad altitudinem maris
et tempestas demersit me.
( Ps. 68 v. 2.)
Audivit Dominus et misertus est mei.
Enrera gir mon pas. !Adeu follias
ensomits mentiders d' aqueix mon breu!
Il-lusions que al cap-vespre son mustias,
fumera del no res; per sempre adeu!
Atúrat esperit. Tas alas plega,
que l' esglay t' ha retut al primer vol,
no es lo teu cel aqueix ahont t' ofega
l' espessa boyra que t' amaga l' sol.
Cor meu per qui bategas? no es ta vida
lo mouret forsejant dintre mon pit
per tot lo de assi baix; ¡tot es mentida!
fonedissa claror de fosca nit.
Tendre com nin que riu, canta y somia
cenyit de l' ignocencia ab la garlanda,
volant sempre pel cel ma fantasía
texint ab il-lusions hermosa randa;
Arruxat la meu cor ab la rosada
del purissim amor de l' infantesa,
