Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1868.djvu/30

De Provensa donchs nos vingué la primera alenada de la poesia en alas dels vents de la fraternitat. Provensa fou l' Orient de la literatura catalana y del Orient ha vingut sempre la llum.
Alguns anys mes tart, —á causa dels sacudiments politichs que tingueren lloch en estas terras, promoguts pels successos que precehiren y seguiren al eternament memorable, encara que no del tot venturós Parlament de Caspe, —l' institució de la Gaya Ciència semblava mimvar y decáurer, cuant vingué un home de geni poderós y de miras superiors á son segle á robustirla , protegiria y amparla.
Aquest home, encara que originari d' estas terras y coneixedor d' ellas, era un castellá, y l' apellavan D. Enrich de Villena.
D. Enrich de Villena vingué á Barcelona, prengué baix son amparo y protecció los Jochs Florals, y per ell esta institució nasqué á nova vida.
En un palau de Barcelona, tal volta en lo mateix que avuy estem reunits, se congregaren llavoras en coral fraternitat duas literaturas , la catalana y la castellana.
La literatura castellana venia, —y es precis consignarho,— no pera fer ombra á la catalana, no pera partir ab ella los llors del triunfo, no pera disputarle la victoria: venia sols ab D. Enrich de Villena, y ab los altres áobles lletrats que l' acompanyavan, pera rebifar l' alé de la musa catalana, pera dirle qu' estava cridada á grans destins, pera aplaudiria y vigorisarla; venia á inspirarse ab ella y d' ella; venia á regoneixerla com literatura-mestre; venia, no en nom de la enveja á crearle obstacles, sinó, nobilissimament, reyalment, en nom d' una santa fraternitat, á donarle l' oscul de pau y á facilitarle lo cami pera que, sensa entorpiments, pogués dretament marxar al estrenuo fi que 's proposava.