Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1867.djvu/147

—¡Jo hauria esclafit, padrina!
Jo hauria esclafit!

—Ja la ciutat entregada,
Pujava la processó
Per la costa del bastió
Fins esse' á la Reconada.
Llavó' entrava per devall
Lo mateix arch que hi ha allá,
Per hont se diu que á cavall
Lo rey en Jaume en passá,
Que era 'l portal principal
De la ciutat sarrahina.
—¿Lo mateix portal, padrina?
Lo mateix portal?

—Lo mateix, y á Sant Miquel
La Colcada s' aturava,
Que una missa allá 's cantava
Dant gracies al Deu del cel.
Mentres tant los majordoms,
Los mercaders, los notaris,
Los penons ab sos prohoms,
Sobreposats y clavaris,
Y deu cavalls cotoners
Seguian per ca'n Molina.
—¿Y llavors qué mes, padrina?
Y llavors qué mes?

—Corria tot lo seu curs
La solemne processó
Y acabant, en lo balcó
D' Almoyna feya un discurs