Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1867.djvu/146

Voltava ran ran murada,
Y ab una cara xereca
Devant la Porta-pintada
El Senyor Lluch de la Meca
Trametía al senyor Duch
Les claus dins una baçina.
—¿Quí era el Senyor Lluch, padrina?
Quí era el Senyor Lluch?

—Era el Senyor Lluch un vey
Dels mes facetos y vius,
Cap de guayta dels catius,
Com si diguessem son rey.
Mes titerero que un lloro,
Ab lo cap ben empolvat
Representava al rey moro
Quant entregá la ciutat
Á n' el gran Conqueridó'
De la perla mallorquina.
—¿Y 'l botifarró, padrina?
Y 'l botifarró?

—Lo sceptre axí anomenaven,
Que portava entre les mans,
Tots los joves ignorants
Que sols de riure 's cuydaven.
Ab ell feya postissures,
Bel-landines y falets
Á les nines ; y elles, pures,
Reyen com á babeluets
En veure 'l bastó brunyit
Que era un tronch rodó d' alzina.