Aquesta pàgina ha estat revisada.
BÈ N' HAJA LA PRIMAVERA
Σρος.
Alt es lo sostre,—bella la cambra,
lluhen las joyas—sobre la taula,
d' or son las unas,—altras de plata,
totas bonicas,—totas flamantas.
Mòlt franca, alegre—dolsa veu parla,
sas parauletas—lo vent escampa.
—Son estas joyas—per la mes maca
de quantas ninas—vulgan guardarlas
ab la sapiencia,—la fé ó la gracia.—
Quatre ja 'n venen—andant ab pausa;
totas jolías...—¡Semblan quatr' ángels!
L' una s' acosta—l' altra s' aparta.
La que s' arrima—ja als jutges parla.
—Jutges, bons jutges,—jo sò arribada
per' emportarme—lo qu' en la taula
llú com l' estela—del trench del auba.
Jo la nèu crio—en las montanyas;
