humilitat, lealtat, veritat, felonía... jutges, frares, reys, barons, cavallers, estudiants» que comensa ab una endressa a un Senyor de Moncada y va seguida d' un «Consell parlant en persona d' un pare al fill» en coblas derivativas, y un altre ó dos altres poetas desconeguts que compongueren una Danza ó Goig de Santa Magdalena y altre de la Verge María:
Respós | Molt humil Mare de Deu, De las Verges la mes bella, |
1.ªcobla | Consebés tot nostre be Sens mácula de pecat |
Tornada. | Donchs, dolça Mare de Deu, Pus vos fes tal maravella |
Se conservaren també en un altre M. S. unas poesías espirituals que pòt-ser alguna fou composta abans del seggle XV, mes que per lo llenguatje que ara mostran semblan d' aquest: «Sobre los set psalms penitentials e primerament de Miserere mei Deus»: Coblas de 9 (la primera es de 10) bordons de 14 sílabas ab un mateix rim.—«Saguéixen-se los Goigs de la Verge María beneyta Mare de Deu sacratísima e son los terrenals.—Acabats los terrenals saguéixen-se los espirituals (á manera de danza)—segueix-se una cansó de la beneyta Verge María Mare de Deu e cantars (l. canta 's) al so de: Si be-m so mal maridada, Jo me 'n he etc.»[1].
Jaume Roig Valenciá, mestre en medicina, física y arts, metje de Dona María muller del rey N' Anfós V. Fou un dels poetas de las «Obres e Trobes» de 1474 y en lo mateix any y en lo precedent se troba com á examinador de metjes y apotecaris. En 1 d' Abril del derrer any, pasejantse ab un fill de Domingo Mascó y alguns hicen-
- ↑ De semblants poesías anónimas y quasi populars, s' en poden citar d' altres, com lo Viatje del venturós pelegrí, un' altre codolada, que 's troba ab un M.S. del complant de Constantinopla, mitj religiosa y mitj satírica etc.