Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/96

Y als peus del monstruo horrible vinguéren á enfonzarse
tos murs y tas columnas, tas voltas magestuosas,
tas aras sacrosantas, tas tombas, tas estatuas,
del art y la riquesa mes que expressivas mostras.

Y al ayre dant las cendras dels heroes que guardáres,
ventada fou ab ira aquella pòls heróyca,
que aná per tas comarcas fecundisant la terra,
mes fret mortal causantne al que lo peu hi posa.

Jo he vist en ta desgracia, jo he vist, y' m dól pensarhi,
(recort es de infantesa, de aquells que may s' esborran,)
com vols de soldats rústichs, tornant de sas empresas,
cargats de tas despullas baixavan á la costa;

Y l' estranger pacífich que á ella s' arrimava,
pagant sense mesura lo preu de aquellas joyas,
content fugia ab ellas, portantlas á sa patria,
ab ellas emportantsen los trossos de nostra honra.

Tan gran es l' abandono, oh venerable ruina,
en que per anys segueixes, des que soná ta hora,
que ja fins esborradas quedáren tas llegendas,
pera que 'l recort muyra, ja que morí ta obra.

Si 'l viatger sensible s' arrisca á visitarte,
los esbarzers que s' alsan entre tas pedras troba,
planta que creix regada per llágrimas amargas
de sabis y de artistas que, al visitarte, ploran!

¡Oh! jau, jau olvidada, ja que remey no 't queda,
parlant al que 't contemple, del fondo de ta fossa;
jau, flor sense ventura, per foll amant xafada...
no faltará qui 't bese, vehente encara morta!

De mi sí que no esperes jamay que en tas ruinas
la planta jo imprimesca, pus fujo de ta sombra,
que sols al divisarla mon cor se gelaria...
ma noble cobardia, oh gran Poblet, perdona!