Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/95

¿Qué 's feu la noble casa que amparo dava un dia
als que, del mòn deixantnie la vida enganyadora,
del cel la certa via en ta quietut buscavan,
ton sols interrumpuda per la sagrada pompa?

¿Qué 's feu de la morada que orgull fou de sa terra,
joyell de la grandesa, de totas arts escola...?
¿qué 's feren de aquells símbols que, revelant lo geni,
á Dèu en homenatge fixáren en tas rocas?

¿Qué 's feu de las empresas, rivals de la natura,
ab que, probant l' artista de son talent las forsas,
vinguéren á servirte com de mantell y gala,
del cel ab la bellesa unintse en ta gran obra?

Que sent á un temps lo temple de Aquell que als reys goberna.
morada erats tan rica, tan noble y suntuosa,
que de palau servias als terrenals monarcas,
quant respirar volian del camp la sana aroma.

¿Qué 's feu de aquells richs marbres, cuberts de nobles timbres,
ahont jeya una prossapia de reys la mes famosa,
de reys que, nova vida portant á llunyas terras,
al acabar la sèva, buscáren aquí tomba?

Per segles y mes segles encara ab sas espasas
aquí abrassats dormíren y quiets devall la llosa,
y als peus de ells soterrantse los nobles que 'ls seguíren,
fins morts volguéren darlos de leyaltat la prova.

¡Qui may adivinara, depósit de riquesa,
pus feyas rica á l' ánima y rica á un temps la historia,
que sols rich en desgracias podias ser un dia,
com víctima inocenta, de qui 'ls tirans fan mofa!

Un diabólich geni, sortit del baf qw alsáren
en nostra hermosa terra dels homes las discordias,
mirantle com á objecte de sa cruel venjansa,
ab sa infernal bufada trencá totas tas forsas.