AÏS.
Interpretació.
——————
I.
LA BRUIXA DEL CASTELL.
———
Del camí del cementiri, — arranca un viarany misteriós, — tot pujadas y baixadas. — Dels xiprers l' ombra negrosa — y 'ls xisclets dels esparvers — fan feretat al viandant. — Es la dressera del castell.
En lo castell, diuhen las ninas — dintre una torre vella s' encaua — una bruixa d' ulls enterbolits; — pels merlets de las murallas — hi campa l' oliva; — diuhen que la bruixa se desfá de goig — quant l' aucell de nit li parla.
Per las festas anyals devalla al poble: — no roba pas los ous de las masías, — no fa pas mal als nens poruchs; — mes á las noyas que tenen promés, — á las parellas ditxosas que s'estiman, — las llansa una mirada de foch, — vida ó mort dels enamorats!
Una nit, feya clar de lluna: — soleta caminava una noya — per la dressera del castell; — la fressa dels peus, trepitjant las pedretas — li feya por... entremitx de la fosca — vegé brillar la llumenera de la bruixa... y reculant:
«—No! no! (digué esporuguida, — y amarada la cara de suor) — no hi ha mes que la mort en aquest infern!... — Ja no 't veuré mes, mon pobre estimat! — ja no 'm veureu mes, ma pobre mare, — perquè he sentit lo cant xisclador — de la bruixa y del aucell feréstech!...»
