La cambreta de la torre
No era rica, no era gran;
Era fosca y era estreta,
Son trispol era gelat.
Hi havia ana caixa en terra;
Jo espantat la vaig mirar;
Era negra y buyda estava,
Y la verge 'm digué:—Jau!—
Dins ella me vaig estendre,
Y plorant vaig esclamar:
—¿Aixó es ta santa promesa?
¿Aixó 'm tenias guardat?
Los cuchs de la pols del cors?
La fosca, el no res, el glas?
¿Y en tú de trobar havia
Lo fosser qu' obrís mon vas?
— Jo no som mes qu' una sombra
De l' eterna veritat,
Qui il-lumina el bon camí
Dels qui son los seus amants.
Obri, romeu, la finestra
Que ne tens á l' altre part;
Y si del ver ne tens set,
Tot lo tresor ne tendrás.—
Jo vaig obrir la finestra
Girantme á l' altre costat,
Y em despertá la llum d' or,
La llum de l' eternitat.
.jpg)
