Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/66

Aquesta pàgina ha estat revisada.


III.
Les flors ajupides
Pel pes de la roada
L' ambat les sorolla,
Els ulls xalests badan
Y obiran rialloses
L' estrella de l' auba.

IV.
Les boyres se gronxen,
La lluna s' apaga;
Piulant els aucells
Estiran ses ales,
Perque 'l sol envia
L' estrella de l' auba.

V.
Cansats se condormen
Malalts y malaltes,
Y alegres somian
Visions d' esperança;
Quels mals y la fosca
Defugen de l' auba.

VI.
¿Per qué 'l monestir
Ventant ses campanes
Ja crida á matines
Escolans y frares?
Perque vol que resen
L' estrella de l' auba.