Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/63

l' ánima dolorida,
y es ab tal fruyt, Senyora,
que si segueix plorant, de ditxa plora.
¡Y ab quin plaher la cresta
dels pichs serrats á descobrir s' alcansa,
que en prodigiosa aresta
al firmament se llansa,
sempre indicant lo cel, nostra esperansa! —
Sovint m' han dit que s' posa
sobre 'ls tallats torons la boyra freda,
y entre l' vapor confosa
llavors tota vereda,
del mòn aïslada la montanya queda.
Millor: així á ma vista
del mòn la imatge no ofendrá importuna.
Boyra mes freda y trista
allí es la glassa bruna
que 'ls cors cubreix quant penan sens fortuna.
M' han dit que la tormenta
aquí mil voltas ab fragor estalla
y en commoció violenta
tot element batalla,
y foch dels núvols esquinsats devalla.
¿Y al que ha sofert la injuria
de mes horrendas tempestats encara,
qué li ha de fer sa furia,
Senyora, si s' ampara,
com l' abrich mes segur, junt á vostr' ara?....
Jo sè que entre ruinas,
com nius de inofensivas orenetas,
al temple sant vehinas
hi ha rústicas casetas,
alberch un jorn d' austers anacoretas.
Deixau que sens memoria
del temps perdut jo tinga en la mes alta
un llar que l' home ignoria,
hont l' ánima malalta
passi l' breu temps que de sofrir li falta.
Y quant en l' ampla esfera
marqui inflexible soberana agulla