Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/62

y de la vall impura
l' ayre viciat m' ofega,
y la pòls dels combats ma vista encega.
Y un sol remey, Senyora,
tinch; no tornar al mòn que es ma agonía,
y l' goig que l' cor anyora
buscarlo en Vos, María,
en Vos, port de salut, font d'alegría.
Per ell á la montanya
pujo, que sè de vostres dons es plena.
Mon ángel m' acompanya,
y 'ls mérits de ma pena
com presentalla us duch, y ma cadena.
Instint secret la ajuda
m' assegura obtenir que en Vos se troba....
Verge, no bè us saluda
ma vista y ja s' renova
tot l' esperit y altra existencia proba.
D' himne suau m' encanta
regenerant mon ser, dolsa armonía:
es la cadencia santa
del virolay, María,
que en torn vostre casal s' ou cada dia.
Angélich cor l' ensenya
al tendre infant que son acort modula,
y un eco de la penya
entre 'ls pinals ondula
y l' repeteix lo riu que al peu circula.
¡Y cóm eix cant recorda
al difundirse en vibració infinita
l' apassionada corda
del arpa israelita
quant celebrá á la egregia Sulamita!
Del vent en alas munta
fins vostre etern palau ¡oh Mare meva!
¡y ab quín consol s' hi junta
l' immens clamor que eleva
com trist sospir lo desterrat fill d' Eva!
Quietut, dolsura y vida
recull en eix concert que l' enamora