y, esperonant al cavall,
com dart entre tots se clava.
.............................
¡Pobre cavaller de l' honra,
que tant fas per defensarla!
Rodejat per tots cantons,
cabent com pluja las massas,
y amenassat per mil ferros
que sobre de ell se decantan,
embolicat entre pòls
y aixordat pels crits que s' alsan,
perdut lo Rey de Aragó
queda ab tota sa maynada,
tan perdut, que de ell y 'ls sèus
trossos sols la terra aguanta!!
.............................
Al véurer tanta miseria
l' amich frare, que plorava,
digué:— Perdonal, Senyor,
que no es de heretge sa falta!
Sols l' honor aquí 'l portá:
per l' honor sa vida acaba!!—
Y 'l trobador, badallant,
en sas derreras paraulas,
murmurá:—Qui mort por l' honra
pert la vida, no la fama!
No faltará, rey, qui 't venje
si ta progenie se salva...!—
Y entant, creuhats y francesos,
de sa victoria fent gala,
per tot anavan cridant:
—La heretgia está acabada.
Habitants del Llenguadoch,
l' hora del bè comensa ara.
Torna, Aragó, á tas fronteras....
Fransa triumfa! Via á Fransa!
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/59
Aquesta pàgina ha estat revisada.