Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/52

sempre crida á sos soldats:
«Vostre honor está en aquell,
si ell no us basta, la creu santa
vos dará valor inmens.
Honor y fe, catalans,
honor y fe, soldats meus,
que ab fe y honor Aragó
triumfa sempre á tot arreu!»
Y ab tal crit, los sèus dominis
estenia mes y mes,
netejant de las fronteras
als alarbs junt ab sos xechs,
y obrint pas libre y segur
entre los dos estats sèus,
entre Aragó y Catalunya
dels que 's deya comte y rey.
Mes enllá del Rosselló
poca cosa hi tè que fer;
y á Montpeller, ahont sa esposa
trista plora sens remey,
no vól anarhi 'l rey Pere
quant per ella amor no sènt.
Mes ¿qué hi fa que allí no vaja,
si al senyar de Montpeller
tots los comtes y barons
que hi ha prop del Pirineu
tenen per rey y senyor,
y serli feels han promés?
Prou voldria 'l rey de Fransa
com lo rey en Pere ser,
prou voldria fins tenir
la Provensa que no tè,
y 'l comtat del Rosselló,
que es l' estat que enveja mes.
Si 'l francès això lograra,
de segur que 'l Comte-Rey
cap als tossals de Aragó
de fugir hauria prest,
que fins tota Catalunya
vindria á ser del francés.