¿Y per qué avuy una estranya,
á mon marit enganyant
y en sos brassos adormintlo,
ma casa ha de gobernar?
¿De quant ensá concubinas
en las llars de mos passats,
herevas de amors impúdichs,
han de venirse á fartar?
¡Aixís quant cayguí en sos brassos,
viuda ja de castedat,
en lloch ell de darli amor
l' hagués pogut ofegar,
que l' amor que avuy li dona
es un furt que á mi me fa,
y es la semensa de furts
cullita de malvestats!»
Y mentres aixi 's planyia
la pobre comptesa real,
l' altra, la sobrevinguda,
la dels castells y dels drachs,
deya al rey entre sos brassos
tot tenintlo apresonat:
— «Deixaula, senyor, que plore,
que ella al fi se cansará,
y de no, jo tinch mordassas
ab que la faré callar.
Folla estich per vos d' amor.
¡Si 'us am', mon senyor, si 'us am'!
Veniu, veniu, en mos brassos
vostre front á reposar!»
Y tant al rey estrenyia
entre sos brassos amants,
que mes que ab un llas, semblava
estrenyirlo ab un dogal.
Com rumbeja lo ram á la fulla,
cóm rumbeja á la fulla lo ram!
Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/50
Aquesta pàgina ha estat revisada.