Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/46

es mon realme payral.
La corona que jo porto
no me l' han donada pas,
que lluytant me l' he guanyada
ab sarrahins mecreants
pich á pich per las montanyas
y pam á pam per lo pla.»
Y ella deya:— «Mon senyor,
bè 'n fil de temps que jo 'us am' !
La corona que jo porto
n' es la garlanda comptal.
No hi ha corona de rey
que valga lo que ella val.
De tots los reys que conech,
y si 'n conech Dèu ho sap,
mes de dos y mes de quatre
me l' han volguda robar,
y encara ploran que ploran,
y ploran que ploraran.»
— «Dèu vos dò, senyora mia,
molts segles per ben amar!»
— «Y à vos també, mon senyor,
pera guardarme feeltat.»
¡Cóm rumbeja lo ram á la fulla,
cóm rumbeja á la fulla lo ram!


2.ª

Després del 1150.

Lo jorn de las esposalles
ja prompte n' es arribat.
¡Qué n' era ella de bonica,
y ell qué n' era de galan!
Se 'n entraren temple adins,
ell armat de punta en blanch,
vestida ella de drap d' or
ab rojas barras llistat.