Aquesta pàgina ha estat revisada.
Cerch en va lo que ahí forem,
Mir de bades lo que som.
Si als lo vel ple de misteris
Quens cubreix, torna mes fosch.....
L' ergull y la cobejança
Me fan caure mes á fons.
Ones blaves, ones rotjes,
Ones negres de maror,
Dies van y dies venen,
Mes sens llágrimes cap jorn.
V.
No esveiré may tantes llágrimes?
May n' exugará l' amor ?...
¡Oh! si á la Fe 'm du 'l plant, vinguen
Dolors demunt mos dolors;
Comportar vull ab coratge
De ma vida 'l fexuch jou
Esperant qu' obrien ma fossa
Per exirne á l' altre mon.
Ones blaves, ones rotjes,
Ones negres de maror,
Dies van y dies venen,
Mes sens llágrimes cap jorn.
Desembre de 1849.
