Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/36

Si fonch l' auba ¡ay Deu! tan trista,
¿Quen será entrada de fosch?
Ones blaves, ones rotjes,
Ones negres de maror,
Dies van y dies venen,
Mes sens llágrimes cap jorn.

II.

Trobí 'n el cor unes ales
Mes tart bategant d' amor,
Y entreviu dins un cor verge
Fantasïant un nou mon;
Mes ay! quant veix la donzella
Acal els ulls tremolós,
Poruch dels fats que 'm fadaren
May sabrá , may , quant l' ador.
Ones blaves, ones rotjes,
Ones negres de maror,
Dies van y dies venen,
Mes sens llágrimes cap jorn.

III.

L' amor em mená á la gloria
Y un fullatge d' il-lusions
Brostá dins ma fantasía
Adormintme ab llur remor;
Dantme somnis d' esperança
M' ombretjá una nit verdós,
L' endemá les fulles grogues
Rodolaven per la pols.
Ones blaves, ones rotjes,
Ones negres de maror,
Dies van y dies venen,
Mes sens llágrimes cap jorn.

IV.

Morta aquí tota esperança,
Dut de tot ab greu corcor,