Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/28

Tant de dol y tantes llágrimes,
tants d' estudis, tants d'afanys
quant la terra ens torna terra,
los esperits ¿hont sen van?

endreça
Somnis bells de jovenesa,
cors d'amor aletetjants,
sospirs de fe y d'anyorança,
á reveure, á Deu siau!

acabament y tornada

V

Los colors ab quel sol daura
l'ayre, la terra y la mar,
desque surt vestit de purpre
fins qu' es pon enmortallat;
Lo dols aroma quens porta
l'escalfat alé de maix,
l'incenser quel fum axeca
en flochs acaragolats;
Les armoníes qu' etzalan
los torrents y comallars,
y 'ls aucells que amagats cantan
entre abres remoretjants;
L' ull que l'infinit esguarda
lo cor que rebutja 'l mal,
lo seny que per guía cerca
lo ver, lo bell y lo sant.
Tot lo pur que l'home estima
tot hom pur que be ha obrat,
tot sen va 'l cel á romandre,
tot sen puja allá d'allá.

endreça
Cors fels, llums, olors y cántichs,
Deu que us replega allá dalt,
ens deix dir ab esperança:
á reveure, á Deu siau!