<poem>Tant de dol y tantes llágrimes, tants d' estudis, tants d'afanys quant la terra ens torna terra, los esperits ¿hont sen van?
endreça Somnis bells de jovenesa, cors d'amor aletetjants, sospirs de fe y d'anyorança, á reveure, á Deu siau!
acabament y tornada
V
Los colors ab quel sol daura l'ayre, la terra y la mar, desque surt vestit de purpre fins qu' es pon enmortallat; Lo dols aroma quens porta l'escalfat alé de maix, l'incenser quel fum axeca en flochs acaragolats; Les armoníes qu' etzalan los torrents y comallars, y 'ls aucells que amagats cantan entre abres remoretjants; L' ull que l'infinit esguarda lo cor que rebutja 'l mal, lo seny que per guía cerca lo ver, lo bell y lo sant. Tot lo pur que l'home estima tot hom pur que be ha obrat, tot sen va 'l cel á romandre, tot sen puja allá d'allá.
endreça Cors fels, llums, olors y cántichs, Deu que us replega allá dalt, ens deix dir ab esperança: á reveure, á Deu siau!
