Eufrates y del Tigris fins á la memorable Florencia, desde las bromosas montanyas Gaélicas fins á las planas hont batalláren durant vuyt sigles la Mitja Lluna y la Creu de Cristo; en quant á tu, jovent desitjós de saviesa y d' inspiració, permetli á un bon amich que 't recorde un excel·lent consell de qui pot darlo. Anáu tant que voldréu, vos diré á imitació de lo que deya un jorn 'N Místral, anáu tant que voldréu á beure á doll en los manantials que féren rajar los caps d' escola; mes un cop marxaréu solets, no os olvideu de que sou Catalans, respiráu aquell ayre que os es natural y que os pot donar la robustés del roura, demanáu la protecció d' allá en amunt cantant lo Virolay de María entre las penyas del Montserrat, seguiu á la Familia catalana cuant vá á esplayar son esperit en los aplechs y en las balladas, estudiáu la forma y lo sentit de las cansons y rondallas qu' escoltáreu prop de la llar; llavors las vostras obras seran originals y hermosas, tindrán lo color y la sabor de vostre indrét, y 'ls fills de vostres fills daleyarán encara per' coronarlas. Brillant exemple n' teniu: no haveu de fer més que seguirlo. Respectáu lo sitial en qu' está sentada la llengua de Castella, estimáula com la estimáren 'N Piferrer, 'N Cabanyes y 'N Patxot, tractáula ab afecte en las grans salas, hont senyoreja discretament; mes no tragueu la nostra de sa cambreta, que l' jorn en que la n' traguésseu, perdriau l' esma, com se sol dir, y arribariau á no encertar lo lloch que os ha vist naixer.
Gentils damas: á vosaltres se dirigeixen mos derrers mots. Ja que sou lo primer mestre qu' ensenya poesía al nén cuant lo bressola; ja que, á vint anys, lo poeta troba en vostre esguart la divina guspira de la inspiració; ja que sabeu restar eternament essent lo ideal del Geni; ja que veniu per torn á presidir l' estol dels trobadors cada any en tal diada com la d' avuy; rebéune l' homenatge que os n' es degut de justicia; rebéune las gracias que vos donam desde lo mes íntim del nostre pit.
En nom de Deu Omnipotent, de la Sanctíssima Verge nostra Dona Sancta María, y del gloriós Sant Jordi patró de Catalunya, conclou en aquest punt la festa dels Jochs Florals del any del Naixement del Senyor de mil vuyt cens seixanta quatra. Aprés l' istiu vé la tardor, y aprés la tardor s' acosta l' any nou. Vindrá ab son ramet de ponsellas una altra primavera y las portas d' eixa sala tornaran á obrirse per donar premi á novas cansonetas. Si l' altre any no valem
