ab llum tranquila sab illuminar la terra, y aquella Reyna encantadora que sab ensisarla ab sas tonadas.
Que siguia, donchs, benvinguda la estació galana qu' es consol de nostras campinyas, y siguia per ben tornada la festa dels Jochs Florals que de sis anys á aquesta part reviscola las flors mes bellas del camp literari.
Vos, Eccel·lentissim Senat Municipal, que bè sabeu que la fisonomía d' un poble tè de reflectirse en lo cel de la bellesa; que bè sabeu que la llengua, las costums de familia y las tradicions mes venerandas, si deixan apagar son veritable brill estétich, riscan de cáurer llastimosament al mitj del fang, arrastrant en sa cayguda la honra de la comarca; perque ho sabeu, haveu volgut protegir estas hermosas lluytas del ingeni poétich, y al protegirlas haveu rodejat á Catalunya d' una auréola esplendorosa, contribuint á donarli benestar per lo present y bona esperansa per l' esdevenidor. Lo Consistori os ne sent grat, Senyor Eccel·lentíssim. Lo Consistori os ne sent grat, y avuy per ma veu publica sa gratitut com altres anys ho ha fet per veus mes autorisadas. Lo Consistori ne sent grat aixís mateix á totas las Autoritats d' esta capital, com y també al il·lustrat Ateneo científich y literari, y á las demés Corporacions y personas particulars, qu' ab sa benvolensa, mirantlos de bon ull, y ajudant á son lluhiment han fet que 'ls Jochs Florals de Barcelona fossen dignes de la ínclita ciutat hont se celebran. Cobetjada sota 'l mantell de sos magnífichs protectors, n' s ha donat aqueixa institució jorns d' alegría: jorns de fama 'ns donará devant la historia si l' mantell de l' amor no se n' aparta. Y no s' apartará, mes al contrari: que puig la célica poesía s' fa estimar sens' altre artifici que mostrar sas ricas galas y la dolsa espressió de son semblant, per tot arreu hont se li aixecan altars inflama 'ls nobles cors que bè l' adoran y n' fa guardians d' honor fidels é invictes.
Cregám y donchs qu' está ben assegurada la sort de nostra estimada Poesía, y alegremnos mes y mes al véurer que l' nombre extraordinari de sos aymadors lluny d' entelar lo brill de sa puresa, serveix tan sols per son major eczalsament y gloria. Poesía de nostras montanyas: ¿quí habia de pronosticarte per temps passat que t' arribás un jorn de tal ventura? Quant lo malaguanyat poeta Carbó vestia ab galas castellanas baladas inspiradas en las torrenteras del Montseny, quant lo Mestre venerat de nostre jovent literari s' creya
