Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/12

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Si nostres il-lustres avis se gloriejavan de tenir soldats que feren tremolar lo imperi grech, capitans com Roger de Flor y Berenguer de Entença, almiralls com Marquet y Roger de Lluria, cónsols que representavan la gran ciutat de Barcelona en vuytanta quatre ports de totas las nacions del mòn á las horas conegut, llur bandera onejant en Atenas, en Palerm, en Nápols, en Córcega, en Cerdenya, en Fransa, en las Balears, en mil naus que llauravan tots los mars y portavan los fruyts de la agricultura y de la industria catalana á tot arreu desde las ribas del Escalda fins á las boras del Jordá y platjas del golf de Guinea, nosaltres ab rahó nos fém grossos y anam satisfets considerant que nostra patria es la joya mes rica de la corona de Espanya, la reyna de son comers y de sa indústria, la primera en los adelantaments que son lo termómetro de la civilisació moderna, la mes morigerada, la que mes decididament fa dependir del traball sas comoditats y sa bona ventura, la que ara de fresch fèu anar á Africa los seus almogávars que, com altres tants Césars, arribaren, veren y venceren conduhits per lo gran soldat, nostre compatrici, que allà en Castillejos emfosquí la gloria del vencedor de Arcola: la que cada dia afegeix noms nous á la llarga llista de sos fills eminents en ciencias y lletras, la que ha estrenat eixa bonica costumansa de gallardonar cada any los actes de virtuts heroycas arraconadas molt sovint y gens conegudas, la que ha tornat á vida la olvidada institució dels Jochs Florals, y la que avuy pot alabarse de que cada any se presentan á sa justa nous adalits que cantan las glorias de Dèu, lo entusiasme per la patria, lo amor á las hermosas, las consolacions de la virtut, la tendresa del carinyo maternal, las dolsuras de la vida del camp, la moralitat germana del traball, y los grans recorts de las edats passadas. Bè donchs estam aquí; aquest es nostre lloch. Los catalans de eix temps tambè som dignes de entrar en aquest clos venerable en que prengueren sitial aquells homes eminents dels quals ne recordam ab goig las excel-lencias. Corre encara ara per nostras venas aquella mateixa sanch catalana, encara ara parlam llur mateixa llengua, y conservam molts dels llurs costums á despit del afany ab que se ha maldat per arrebatarnos aquella y aquestos; encara som catalans: formam un sol poble ab Castella , lo mateix ceptre nos regeix; mès, som catalans y aquí estam en nostre lloch. Si alsassen lo cap aquells nostres antepassats no traurian de aquest siti á sos nèts quant ohirian que ala-