Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/119

Aquesta pàgina ha estat revisada.

sinó que ni com á home, com al mes ínfim de tos vassalls. Ja que no dònas batallas, fingéixtelas al menys pera esbarjo del cor: fes com jo, que passo las millors horas de la vida tirant al ayre 'ls falcons y fent córrer mos llebrers. ¿Que per ventura pensas que de aíxó ton amor ne patiria? Al contrari, germá: la ausencia fa desitjar mes lo goig perdut, en son recobro se gosa mes y mes, y ja veurás com es doble la satisfacció al retornar, sobre tot quant contes á ta esposa lo que t' haja passat en lo camp, quant li fassas carinyós present de la mes escullida presa que hajas fet, y quant deixes sobre la blanca ma de ton petit infantó lo mes bell y pulit aucell que haja agafat ton astor. Anem, germá, anem, dona uns quants dias de esbarjo á ton esperit, que no 'n patirá l' amor, y vina ab mi, que en mon palau de Gerona nos espera ja numerosa comitiva, coneixedora de las millors vernedas, y la mes apte en fets de casseria. ¿Ahont millor póts anar que á la casa de un germá que tant te estima y tant s' interessa per ton benestar? —Y ab aquestas y altres dolsas paraulas, pintant la hermosura del camp, lo viu aparato de las comitivas, las gratas aventuras que s' ofereixen y 'l major goig de la tornada, tentá de tal manera l' ánimo del bondadós germá, que aquest, impacient pera disfrutar de tan grat ó inocent passatemps, y pensant mes que en la diversió en la tornada, pel goig de oferir la presa que fes á sa hermosa Mahalta, accedí als prechs de Berenguer, disposant ja desde aquell moment un y altre germá pera poder sortir la matinada seguent ans que eixís lo sol.

Al solicitar lo comte Ramon de sa esposa la gracia de que 'l deixás anar per pochs dias á una partida de cassa, lo prech costá una llágrima á la esposa, peró llágrima de anyoransa prematura de amor, nó de tirania conjugal; y tan bona y tan candorosa era la comtesa Mahalta, que lluny de aparentar disgust á son estimat espós, afanyás tan sols desde aquell instant pera que res li faltás que pogués contribuir á sa comoditat y benestar mentres hagués de estar separat de sa companyia y de la de son fill. Y fins apressurá la hora de recullirse, pera que cap ne perdés de dormir lo marit, y amorosament ab ell se tancá aviat en la cambra, y dolsament dormí á son costat, encara que guardant la petita pena de tenir que separarse de ell.

A la matinada següent, tot lo pati del palau anava ple de patges, criats, munters y falconers, portant aquestos barras plenas de gri-