Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1864.djvu/117

Aquesta pàgina ha estat revisada.

cobdiciant la ventura de son germá, tot son retraiment y tota sa impaciencia foren res, quant se feu pública altre venturosa nova que era resultat de la primera. Las campanas de las iglesias y 'ls crits del poble avisáren per tot que la comtesa Mahalta acabava de donar á llum un robust infant, á qui havian posat en lo batisme lo nom mateix del pare y del avi, considerant ja aquell nou plansó com al verdader successor de la línea comtal y perpetuador dels heróychs fets dels antepassats. En aquell nou Ramon Berenguer, tercer de aquell nom, veyan los fiels naturals del comtat de Barcelona realisats lo pronóstich y esperansa de Berenguer lo vell, que sols desitjava reconquistar, pera ventura de sa terra, tots quants dominis guardavan encara los de la mala secta, y entre tant goig y ventura sols un sentiment quedava pera 'ls bons vassalls, y especialment pera 'l comte pare, Ramon Berenguer, qual era que com ells no la disfrutás, ni tant sols se deixás véurer pera presenciarla, son aspre germá, lo comte Berenguer Ramon, repetint sempre aquell ab sensible amargura: — ¿Qué dech fer mes jo á mon germá pera que estiga content? ¿Per ventura no sòn en tot iguals, així en poder com en riquesa, los dos comtes soberans Berenguer Ramon y Ramon Berenguer?

CAPITOL IV.


De la manera com lo mal germá se mudá de aspre en festiu, pera enganyar al bon Cap de estopa; com aquest lo cregué, seguintlo á una partida de cassa, y del afany que tingueren los amichs de la casa comtal, al saber que havia sortit de ella lo comte Ramon.

Iguals, en efecte, eran, així en poder com en riquesa, los dos comtes soberans de Barcelona, mes no ho eran ni en felicitat ni en ambició. La existencia de aquella en lo cor de Ramon era lo que feya créixer la altre en lo cor de Berenguer, y no podent ja mes contenirse l' ambiciós germá, mogut per son instint ó aconsellat per malsins, que may ne fallan prop dels ambiciosos, ideá lo descontentadís Berenguer lo pensament mes baix é infame que pót concebir l' enteniment humá, y com la maldat may sól obrar ab valentia sino traydorament, tan mala com la intenció de aquella fou la manera de portarla á cap, pus fins arribá son cor á fingir sentiments y propensions que may li havian sigut naturals. ¡Tan gran es l' esfors del