Y així es per demés indicar que no tenia un goig lo bon germá, que no fos causa de encéndrer en lo cor del envejós Berenguer las mes grans irás, com de ellas anavan naixent en son cap los mes malvats pensaments.
Una de las causas que avivaren la mala enveja de Berenguer fou la nova de que son germá era estimat per una hermosa y noble dama, tan noble y hermosa que sos pares no la darian per esposa sinó á un príncep que fos tan galan com poderós. Arribat lo dia de tanta fortuna, tot lo palau comtal de Barcelona se omplí de cavallers y damas, pera véurer arribar á la hermosa Mahalta, á la filla del famós y valent príncep y capitá norman Robert Guiscart, duch de Calabria y de la Pulla, conquistador de la Sicilia, á la qual acompanyaba l' arcabisbe de Bari y gran número de magnats y gentils homens de sa terra. Així que la vegéren en Barcelona, tothom li doná 'l nom, per sa bellesa y virtuts, de digne successora de aquella Almódis que tan ditxós havia fet á Berenguer lo vell, y contemplantla, feya tothom mil pressagis de goig y de ventura pera 'l bondadós comte Ramon, que tan digne era de ser estimat per la bella Mahalta y per qualsevol dona, així també per sa bellesa, com per sa bondat. Mes ¡oh quína fou la ira que aquella ventura del germá encengué en lo cor del envejós Berenguer!— Es á dir (comensá parlant ab sí mateix), ¿que Ramon per sa bellesa ha de ser considerat com á príncep digne de rébrer per esposa á la filla de Robert, y com á poderós se 'l déu tenir, quant sabut es que sols á un poderós la volia donar son pare? ¿Qué no podrá en lo cor una dama hermosa, casada ab un de sos comtes, y filla de tan famós príncep y capitá? ¿Qué ha de semblar mon poder á mitjas, quant veja que la cavalleria, la noblesa, la cortesania, l' obsequi y la festa vajan sempre rendidas entorn dels peus dels dos coronats esposos? ¡Malehida es ma estrella, que 'm feu náixer sols pera empunyar mitj ceptre, sols pera ser mitj soberá!
Y lluny de disfrutar de la satisfacció general, se vegé continuament á Berenguer solitari, pensatiu y cabilós, y fins desapareixent en moltas ocasions sense saber ahont parava.
Entant los Comtes esposos no hi cabian de satisfacció y alegria, y ajudavan á proporcionárlosen mes y mes tots quants eran fiels vassalls del poder comtal y particulars amichs y admiradors del comte Ramon y de sa bella esposa Mahalta.
Peró si bè l' envejós Berenguer meditava mils plans ambiciosos,
