pre als bons vassalls, trobant gust de conversar ab ells, y quant li demanava 'l pobre, may quedava la desgracia sense consol; consentia sempre en quant li exigia son germá, y tan prompte com arribá á la edat de sentir lo foch del amor, no pogué amagar, com tot cor bo y sensible, la inclinació natural que sentia, pus contemplava ab goig la verdadera hermosura y suspiraba per ella; y en cambi, son germá Berenguer parlava poch y asprament, fugia de tot tracte, si bè no li desagradava la apariencia cortesana, era exigent ab són germá y ab sos servidors, aficionat á la vida selvática, ausentantse continuament de sa casa pera córrer en las montanyas derrera de una llebra ó de un singlar, y may may havia manifestat exteriorment pur amor á cap dona de sa terra. Així comparant los amichs y cavallers tan marcada diferencia, y aludint á Berenguer, comensavan ja á dir entre ells, pressagiant un mal succés, aquell adagi de que «Espina que ha de punxar aguda naix,» y naturalment anavan concebint major afecte al bon comte Ramon, y fins son afecte anava tomantse involuntariament en vigilant y temorós cuydado per qui tan digne era de regir la terra catalana; y en eixa vigilancia y temor no eran los menos zelosos los dos grans amichs de la casa comtal, Queralt y Folch de Cardona, sobre tot per las mostras de ambició que comensava á donar l' un dels dos Comtes germans, de manera que per ellas corria perill de que algun dia quedás trastornada la obra de Berenguer lo vell.
No havian passat dos anys de la mort de aquest magnánim Soberá, quant en efecte comensá á punxar de fort la espina que nasqué aguda, pus reclamant un vassall lo cumpliment de un cert pacte que havia fet amagadament l' ambiciós germá, feu notar al bondadós Comte son notari, que la firma de Berenguer portava ademés lo nom de rey, dictat nou en las costums de la terra, y que descubria una ambició mes gran de lo que tothom podia créurer. Aument de cuydado y de temor fou aquesta novedat pera 'ls amichs del comte Ramon cap de estopa, peró per mes que l' avisáren, tan poch maliciós era aquell de son germá, que ni cas feu del avís. Y no tardá aquella primera prova de justificar prest la ambició del germá, y de aumentar lo temor y 'l zel dels dos antichs amichs de la casa comtal: ab lo mateix amago y mala intenció comensá Berenguer á fer enfeudacions y gracias á alguns vassalls pera ferlos sèus, ab pacte de que, quant vingués lo cas, l' ajudássen en tot, just ó injust, y essent alló pressagi cert de alguna tempestat en la bona pau de la familia, sabent que
